PSICOLOGIA DINS DEL JOC
Quan parlem de psicologia dins del golf, no ens estem referint a converses abans de la competició o algún procés extrany de mentalització.
Normalment, segons el que he pogut llegir, es tracta de dues parts, una en la que una es busca apendre habilitats psicològiques per a la competició, normlament es basa es l´entrenament tènic o fisic en la que es realitzen una sèria d´exercicis per tal de aconseguir apendre una cosa.
I potser la més important, aquella part, on el jugador ha de permetre concentrat, en un estat que permeti al jugador estar relaxat o activarse quan més convingui. Es visiualitzan els cops i es disposen els millor cops aixi com poder oblidar els errors amb una major facilitat
Es potser, trobar l´autosuficiència del jugador dins del joc i poder trobar un camí per aumentar l´autoconfiança del jugador, eliminar les pors.
Es evident que l´estat mental del jugador determina en molts moments els resultats aconseguits per ell mateix.
S´ha pogut comprobar que un 70% del joc d´un jugador es determinarà segons el seu estat mental i l´autodeterminació durant el joc.
dilluns, 28 / abril / 2008
dimarts, 1 / abril / 2008
- POC RESULTAT PER UN BON JOC AL RÀNKING -
Diumenge passat, vaig disputar la tercera prova del Rànking a Manresa. Era la prova de foc per poder veure les millores que creia que el meu joc havia assolit durant la setmana pasada.
Aixi, vaig anar a Manresa amb l´esperança d´aconseguir un bon resultat.
Com que tinc un dels handicaps més alts del Rànking, em va tocar sortir del forat 18.
Així doncs, i per trencar una mica els nervis dels principis vaig fer un parell de "swimgs" de pràctiques abans de fer el primer cop.
Tot bé, bon swing, bon contacte amb la bola i bon vol de a bola. Com que els greens estaven humits a primera hora, si la bola queia a green es sentiria molt bé. I així va ser, se sent la bola botar a green i tranquilitat i fora nervis per mi.
Ens apropem al green i sorprès, no trobo la bola al green sinó al bunker !!!!
Apa doncs, primer 5 de la jornada per començar.
Primer forat i més dos !!!!
Aixi que em vaig al te del 1, ja pensant en que alguna cosa hauria de fer o en pocs forats aniria carregat de cops.
Doncs, bona sortida, i bon resultat oportunitat de birdie !! Però res de res , par i al següent.
Aixi fins el fortat 13 del camp, i fins aleshores, oportunitat de 7 birdies més i res de res, inclús 5 d´ells amb resultat de boggie !!! Estar a green i fer tres putts es el que mai s´ha de fer, és imperdonable.
Una de les coses més regulars en el meu joc era el putt, i diumenge semblava que no ho ha´gués fet mai. El putt va ser la meva condemna.
Al final, resultat de +11, content per el meu joc en general tot i que el putt va ser el punt més feble i em va condemnar a un resultat discret per un nivell de joc força bo.
divendres, 28 / març / 2008

dimarts, 18 / març / 2008
ESTEM DE TORNADA AMB UN RESULTAT MOLT DISCRET
Doncs si, després d´un mes ja hem tornat a poder jugar una partida.
Amb la cama força recuperada, encara que amb petites molèsties vaig poder jugar aquest cap de setmana a Hcp1.
Tot i arribar amb el temps just per jugar, vaig tirar qüatre boles al camp de pràctiques. Es notava que havia estat temps sense jugar, ja que el cop a la bola i la direcció no era la que buscava.
Així, ens vem plantar al tee del 1, i per començar el cop va ser força bó, tot i que em vaig pasar un metre de green.
Al llarg del recorregut, vaig fer cops força bons, tot i que cal dir que altres no ho eren pas. O estaba a prop del green o havia d´anar a buscar la bola a uns 10 metres de green.
Al camp tampoc ajudava gaire, ja que estava punxat i els greens plens de sorra i les poques oportunitats de fer birdie o fer un par tranquil es complicaven força.
Si tenim en compte que els primers 9 forats anava +14 , la segona volta es podria complicar força i seria probablement un dels pitjors resultats. Doncs no, els forats més complicats del camp es van salvar amb +3. Això m´indica que si estàs tranquil i gaudint del joc es poden aconseguir resultats molt bons.
Tot i així, una cosa es clara, si no es juga habitualment, es perd molt de "feeling" i sensacions bones durant el joc.
Si he de destacar una cosa bona, crec que fonamentalment és l´aproach, ja que si no tinc les millors sortides, el cop de recuperació ha de ser bó, i és en aquest sentit crec que és un dels punts més forts del meu joc, i això fa que pogui fer força pars al llarg del recorregut.
Aprofitant que arriba Setmana Santa podré jugar practicament tots els dies i tornar a recuperar una mica el joc i encarar les pròximes competicions amb una mica més de foralessa en el meu joc.
dimecres, 27 / febrer / 2008
dimecres, 20 / febrer / 2008
Interclubs a Platja D´aro i trencament del biceps femoral
El passat dia 9 de febrer vem disputar la primera prova de l´Interclubs 2008 a platja d´aro amb l´equip. Estavem molt engrescats amb la competició , ja que aquest any els resultats possiblement serien molt més bons.
Així que amb moltes ganes ens vem presentar a Platja D´aro amb la conseqüent matinada per poder arribar a temps.
Un cop repartides les tarjetes i esperar fins 2/4 de 10 per començar perque els greens encara estaven gelats, vem començar a disputar la primera prova.
Personalment no vaig començar gaire bé, però això de jugar en parella, facilita les coses. Tot i així vem acabar amb 61 cops, resultat alt per ser una parella.
El resultat de l´equip va ser de 256 cops, força per sobre de les espectatives que teniem abans de començar, però com diuen, això no es com começa sinócom acaba i segur que a Gualta, el resultat serà molt millor i fara que ens apropem una mica als llocs capdavanters.
Per altra banda, el pitjor de tot, va ser que tres dies més tard, vaig trencar-me el biceps femoral de la cama dreta, i ara porto la cama dreta tota envenada de dalt a baix i segurament hauré d´estar força temps fent repòs. Això fa que m´hagi perdut la segona prova del Ranking a La Figuerola, un dels camps que més m´agraden i que em perdre tant la pròxima prova de l´Interclubs com de la Lliga interna del club, en la que hi era primer per handicap.
divendres, 1 / febrer / 2008
2.- Fa molts anys que jugues al P&P, però t´enrecordes com el vas descobrir? Explican´s
Us estiu de fa 13 o 14 anys endarrera, no recordo exactament, anava de Girona a Platja d’Aro per la carretera de Santa Cristina. Aleshores encara no hi era la variant. Recordo un cartell enorme que estava a l’alçada de la cruïlla per anar a Solius i Romanyà, just al costat de la carretera, on posava amb lletres ben grosses “Escola de Golf- Pitch&Putt”… que em tenia intrigat. Era la primera vegada que ho veia escrit, te’l trobaves de cares només passar pel costat del Restaurant Les Panolles i era visualment molt atractiu. Fins que un dia que anava tot sól i amb temps vaig decidir desviar-me de la ruta establerta i apropar-m’hi a veure que era això del “Pitch&Putt”.
Recordo, sobre totes les coses, l’olor a gespa recent tallada només deixar el cotxe a l’esplanada que feia de pàrquing. I el recorregut, un jardí verd inmens que em va semblar, i no exagero, espectacular del ben cuidat que estava. Allà vaig decidir que tornaria un altre dia a probar-ho.
3.- Creus que el P&P és un esport diferent del golf?
No és que jo ho cregui o no, que si, és que la Generalitat, l’Administració que té competències exclusives en materia d’Esport al nostre país, així ho va determinar al reconeixer oficialment a la Federació Catalana de P&P. En aquell moment el P&P a Catalunya va obtenir estatus d’Esport independent de qualsevol altre.
Que el P&P té semblances amb el seu cosí-germà el Golf no ho pot negar ningú. Crec que això és evident, de la mateixa manera que el paddel és semblant al tennis o l’esquaix, l’hoquei sobre patins a l’hoquei sobre gespa o sobre gel… i tant d’altres esports que malgrat les seves similituts tenen ben clars i definits els seus respectius àmbits d’actuació.
4.- S´ha de treballar molt el futur del P&P català?
El P&P és un esport molt jove, no fa ni 20 anys que està entre nosaltres, i la Federació acaba de celebrar el seu primer aniversari. Això vol dir que malgrat haver assolit un nivell participatiu molt important, a l’alçada d’esports amb molt més anys de tradició, som encara molt novells, acabem d’arribar com aquell que diu. D’altres esports més veterans estan consolidats entre la població gràcies a una forta presència mediàtica (premsa i televisió, preferentment), estna presents a les escoles, amb instalacions esportives a tots els racons del territori, etc, etc… Això obliga al P&P a fer un sobreesforç per fer-se un forat entre la gent i donar-se a conéixer. No tenim gaire bona fama, perquè ens hem d’enganyar, i els abusos inmobiliaris i mediambientals que s’han perpetrat a l’esport del golf no ens han ajudat gaire.
Però poc a poc estem canviant la visió de la gent, sobretot quan es comprova “in situ”que aquest esport nostre no necessita massa espai, que no malbarata aigua i que no existeixen interesos urbanístics amagats darrera la proposta esportiva del P&P.
El recent reconeixement per part de la Generalitat de l’esport del Pitch&Putt és, al meu entendre, molt important per assegurar-ne la continuïtat perquè ens assegura un recolçament institucional que fins ara no teniem.
5.- Creus que actualment el P&P s´està convertint en un negoci a explotar?
Aquest és un esport força particular. Per practicar-l’ho es necessita un camp de dimensions respectables (entre 5 i 10 Ha), que cal acondicionar de forma molt carácterística i que requereix d’un manteniment constant. Si hi afegim que el preu del sól al nostre país està pels núvols i que es necessiten una gran quantitat de permisos i documentació previa a l’inici de l’activitat, ens trobem amb que el concepte “negoci” aquí és força relatiu. El cost aprox. d’un camp de 18 forats de P&P està avui en dia al voltant dels 600.000 – 800.000 Euros, uns 100 -140 milions de les antigues pessetes, molts diners que obliguen a ser molt prudents i pacients per tal d’amortitzar l’inversió.
En resum, un camp de P&P és un negoci com molts d’altres, amb una gran inversió inicial, però no un gran negoci. La prova és que portem uns quants camps tencats en aquests quasi 20 anys de P&P a cada nostra (Capmany, GreenWood, Garrotxa…).
6.- Ets el responsable d´una web de referència i amb molt d´èxit dins del P&P, http://www.quimriera.com/ . Com i perque vas decidir portar a terme aquesta idea?
Quan vaig descobrir el P&P va ser una època en la que Internet començava a treure el cap entre nosaltres, malgrat que no existia la banda ampla ni les velocitats de conexió actuals. Eren les èpoques dels modems de 28, del buscador Altavista i de les planes amb molt de texte i poques imatges, per no fer la navegació un via-crucis. Podriem parlar que allò més que internet era « pre-internet ». A mi sempre m’han agradat els ordinadors (sóc fill de la generació Spectrum) i he tingut la sort de viure el naixement d’Internet com a mitjà de comunicació i informació global.
Durant molt mesos vaig estar buscant alguna plana que expliqués el creixent fenòmen del P&P i no vaig trobar absolutament res. Vaig decidir que no podia ser, que qui descobrís aquest esport tenia que disposar d’un lloc a la xarxa on poder consultar tot el relacionat amb el P&P al nostre país. Vaig contactar amb un antic company d’escola que tenia un negoci que oferia accés a Internet i vaig llogar un petit espai, crec recordar que vaig començar per 1 Mb, per posar-hi informació.
Al principi la plana era molt bàsica, tenia un petit apartat d’informació sobre el P&P, una secció amb els camps que estaven oberts aleshores i una direcció de correu electrònic. Poc a poc i a base de recollir molta informació, de voltar per la majoria de camps de casa nostra i de l’ajuda de molts amics que m’envien material, s’ha anat estructurant les diferents seccions i apartats de la web.
Vull deixar clar que la web està feta completament per afició i sense ànim de lucre. Si us hi fixeu, no trobareu a la web cap mena de publicitat ni de banners externs. Això va ser uns dels objectius que em vaig proposar a l’inici de tot plegat, la de oferir una plana d’informació gratuïta a l’abast de tots els aficionats al P&P de casa nostra.
Actualment hi ha 12 seccions fixes i la plana d’inici amb les noticies més destacades, la web conté més de 2.000 fotos i ocupa un espai de més de 200 Mb.
Però voldria destacar un fet importantíssim: els webs no serien res sense la gent que se’ls mira. Per tant, que l’hagi fet jo aquest web és absolutament anecdòtic, l’important és que els aficionats al P&P se l’han feta seva. I això m’omple d’orgull i justifica amb escreix el temps i els esforços que hi he dedicat.
8.- Hi ha un programa molt conegut en la que busquen bojos pel golf. Tú en aquest cas, et consideres un boig pel P&P? Que has arribat a fer per poder anar a jugar ?
M’agrada molt el Pitch&Putt, i espero amb ilusió el cap de setmana per poder agafar els pals i anar a fer la meva volta setmanal amb els amics de l’equip de l’Interclubs o amb el meu germà amb qui generalment surto a jugar.
Ara bé, boig no m’hi considero. Tinc una feina que que m’ocupa de dilluns a divendres, una familia amb dos nens petits (que cada vegada són menys petits) que reclamen l’atenció del seu pare i que no es mereixen que els ”abandoni” tot el dissabte i tot el diumenge. Més endavant potser hi podré dedicar més hores, ara de moment hi dedico força nits i matinades a la plana web.
8. A nivell esportiu, segueixes alguna rutina alhora de sortir al camp?
Doncs francament no, el meu nivell tampoc crec que ho requiereixi. Ara estic a hcp 4,5 encara que vaig arribar a ser hcp 0,8. Mai m’ha preocupat el hcp. Quan s’apropa alguna prova important en la que participo, per exemple Interclubs o algun Campionat de Catalunya, intento anar abans a fer-hi una volta de reconeixement però poca cosa més.
Repeteixo, jugo més per diversió que por competitivitat.
9.- Ens pots explicar una anècdota divertida.
Divertida no se, però que espero explicar-la als meus nets ja t’asseguro que si!...
Gràcies a una increïble gestió d’en Josep Ponce, amb el que li estaré agraït eternament, vaig aconseguir fer una entrevista per la web a l’Steve Williams, el caddie d’en Tiger Woods. L’home no va demanar no res a canvi de l’entrevista per mail, li vaig enviar les preguntes i als pocs dies me les va tornar omlertes just abans de marxar a fer el Masters. Juntament amb les respostes a l’entrevista l’home va “deixar anar” que a la seva dona li agradava molt el “xampany” (sic) i que si li enviavem una ampolla ens ho agraïria molt. Aquella mateixa tarda tres ampolles del millor cava que vaig trobar a Girona, juntament amb una breu història del cava català (s’ha de fer país!!) traduïda a l’anglès per l’Adam Segalés, viatjaven en avió cap a Nova Zelanda.
Al cap de més d’un mes, quan ja tenia mig oblidat a l’Steve Williams, vaig rebre un sobre tamany foli d’aquests que es fan servir per enviar documents. Era l’Steve que per agraïr-me la caixa de cava m’enviava un parell de fotos originals d’ell i en Tiger dedicades. Tot un detall que em va fer molta ilusió.
Finalment una sèrie de preguntes curtes:
10.- Com a jugador de P&P, que destacaries del teu joc?
Dins la lamentable mediocritat que caracteritza el meu joc, potser destacaria el putt.
Força tots, però en especial l’approach.
3 sota scratch al camp de Fornells.
Ara mateix no m’en recordo… ;)
Qualsevol dels 34 camps de P&P de casa nostra.
15.- Un jugador professional
Permete’m que trii un jugador de P&P: en Marc Lloret, potser el millor jugador de P&P que he vist mai i amb el que he tingut l’honor de jugar-hi.
16.- Un desig
Encara que sigui un típic tòpic: Salut, Pau, i algun diner per poder disfrutar del P&P.
Espero que us hagi agradat , i tornar a donar les gràcies en Quim per tota la seva amabilitat .

